Zero poles positions en el primer gran premi de la temporada. Zero victòries en la primera carrera de l'any. Zero podis sobre nou calaixos possibles al Gran Premi de Qatar. Mai abans el motociclisme espanyol havia començat tan malament un Mundial. I va arribar Austin (Texas, EUA), la segona residència de Marc Márquez, el noi que, no només guanya, sinó posseeix tots els rècords haguts i per haver en aquest preciós traçat nord-americà.
I aconsegueix la pole. I l'aconsegueix rebaixant el seu rècord en sis dècimes. I la suma després d'una de les seves exhibicions més ferotges. No només la va fer en l'últim segon, la va aconseguir després d'espatllar-la moto, córrer fins al box, agafar la segona de les seves RC213V i volar baixet cap a la meta.
Faltaven 3 minuts i 10 segons. La volta més ràpida mai donada a aquest circuit es fa en dos minuts. No hi havia temps material. No per als altres; si per Márquez. Faltant això, 03.10 segons, Marc va haver de detenir la moto en l'inici de la recta de meta «perquè en el panell es va encendre un dels xivatos d'alarma». Va recolzar la moto al mur. I va sortir corrent al Usain Bolt. «Ningú sap el que costa, el dur que és, l'impossible que es fa, fer un esprint, córrer, córrer i córrer, vestit amb una granota de cuir», explicava Albert Puig. I Márquez, com fletxa, es va acostar al box, on l'equip de Santi Hernández ja havia posat en marxa la seva altra moto.
I va obrar el miracle
Faltaven 2 minuts. O menys. I Márquez va saltar, va volar, sobre la seva moto i, mentre Jorge Lorenzo (Yamaha), esplèndid ahir; Andrea Dovizioso (Ducati), tremend de nou; i Cal Crutchlow (Honda) s'alternaven en el liderat de l'últim entrenament, es passaven la pole, de mà en mà, amb temps estratosfèrics, Márquez ballava rock and roll sobre la seva segona RC213V. Però ballava! perquè, com va reconèixer, tot just baixar de la moto davant el micròfon de Movistar TV, «he estat a punt de caure tres vegades, per errors i perquè m'he pujat dues o tres vegades als pianos».
I és que Márquez, després de la seva cursa a peu, va fer una carrera en moto que només ell pot fer. «Ningú, ningú, és capaç de fer el que ha fet Marc, ningú!», Va coronar el campioníssim Àlex Crivillé. Perquè ballant, sacsejant la seva moto i aquesta zarandeándole a ell, Marc, mentre la gent de Ducati, fins i tot el creador de la veloç GP15, l'enginyer Gigi Dall'Igna, es portava les mans al cap en el seu taller veient controlar semblant aparell, va creuar la meta en 2.02.135 minuts. Una cosa mai vista. El mai aconseguit. I no per la volta, ni per l'espectacularitat de la gesta, sinó per haver aconseguit semblant conquesta després de córrer 200 metres al Usain Bolt. I guanyar. La cursa a peu i la cursa amb moto.